Horaris de semiesclavitud -SEGONA PART-

El món es divideix en dues meitats: els que fan un horari de 9.00h a 17.00h i els que el seu horari per fer negocis està obert a tota hora, pensa en els països asiàtics.
VENDER MI COCHE BARCELONA
Crec que els països asiàtics arribaran a occident en forma de “tsunami”, i sen portaran pel davant les jornades de treball amb hora d’inici i final. Penso que en un planeta globalitzat i altament connectat, no deixa espai per als negocis que obren o tanquen les seves portes en funció d’un rellotge.

¿Ets un militant de la teva jornada de 9.00h a 17.00h? ¿Et connectes a les 9:00h i només en hores laborals i desconnectes a les 18.00? Malgrat que portis el teu mega mòbil, pc, tablet,… ¿t’agraden els missatges que informen que estàs fora de l’oficina? ¿Ets categòric en això que els teus clients s’ajustin al teu horari?.
Si la resposta és sí, formes part d’aquesta considerable, encara que minvant, espècie coneguda com OOO (out of office). Si és no, tens el carnet de soci i ets membre de ple dret del grup, en ràpid creixement, de l’espècie dels OAH (open all hours).
VENDER MI COCHE BARCELONA
Penso que les empreses utilitzaran els seus horaris laborals com una nova arma per competir en els negocis, la jornada laboral es convertirà en un nou camp de batalla, que només enfrontarà a consultors de Recursos Humans contra CEOs (màxima autoritat de la gestió i direcció),  o sindicats contra ministres de treball. Els continents competiran per la supremacia moral, i també econòmica, en el debat del treball versus descans.

La gran legió de OOO (out of office) es troben a Alemanya, França, Suïssa, Regne Unit,…

L’altra espècie, els OAH (open all hours), viuen en la seva majoria a Àsia. Les economies depenen cada vegada més de Corea del Sud, Taiwan i Singapur (logística, muntatge final, transport…), i això fa que els horaris de treball d’aquests països comencin a tenir el seu impacte en els horaris laborals de Londres, París, Milà, Madrid, Barcelona, Nova York, …

VENDER MI COCHE BARCELONA

La facilitat en les comunicacions han suposat un enorme desafiament als horaris laborals. Crec que  ser un OAH (open all hours), no és sostenible a llarg termini, és clar que les economies desenvolupades a l’oest d’Istanbul, han  de trencar amb alguns dels seus benvolguts hàbits estrictes en els seus horaris laborals i vacances,  penso que aquestes economies han de  tornar-se més receptives.

Joan Puyol – Vender mi coche Barcelona.

Horaris de semiesclavitud

És raonable tenir jornades laborals d’entre 10 i 14 hores? És raonable treballar els caps de setmana? Possiblement no, excepte en moments molt puntuals de temps. Però, la veritat és que allargar la jornada laboral, o treballar els caps de setmana, són vicis molt estesos a Catalunya i concretament a Barcelona que és la ciutat que jo conec més professionals.

compra venta coches BarcelonaUn amic, m’explicava fa algun temps que portava tres anys anant a l’oficina TOTS els dissabtes i quasi tots els diumenges (inclosos els d’agost, ell no es permetia el luxe d’agafar més de 10 dies de vacances a l’any…). Els que no feien el mateix no eren més que una colla de ganduls sense compromís, mala gent… Per cert, l’empresa ni tan sols era seva, és cap de vendes d’un concessionari de cotxes important. Què ha estat de la seva vida? Fa molt que no coincideixo amb ell (no té temps…), però pel que m’expliquen alguns amics comuns, la seva vida personal és simplement nul·la, separacions traumàtiques, estrès crònic i una gran úlcera…
compra venta coches Barcelona
Què pot portar a una persona a realitzar aquest tipus d’esforços? Se m’ocorren algunes raons: el desig d’obtenir resultats, l’ambició desmesurada, la por a perdre el lloc de treball, les pressions dels superiors, les pressions dels iguals, la cultura organitzativa…

Crec que per a alguns el treball s’ha tornat en una espècie de càstig diví que els obliga a postergar la felicitat fins a la jubilació. El pitjor de la situació és que moltes vegades ni s’aconsegueix l’èxit, ni els diners, ni la felicitat, ni res… de res.

Vides destrossades per una suposada felicitat postergada…
compra venta coches Barcelona
Si portes molt temps amb horaris excessius i/o ambients laborals altament competitius pots arribar a cremar-te “burnout”. Els símptomes són perdre interès, tenir problemes de salut i irritabilitat, sentir-se esgotat, deprimit i incapaç de fer el treball diari.

Penso que les jornades excessives són un dels detonants de l’estrès crònic i baix rendiment. Evita els horaris de semiesclavitud, si no els pots evitar, proposa’t fer aquest horari només per un temps puntual i determinat. Si l’horari persisteix i és inevitable et recomano que no prenguis cap decisió precipitada. Jo penso que és preferible un treball dolent a no tenir-ne cap.

Contacta amb nosaltres, som CLUB EMPRENEDORS BARCELONA, et presentarem inversors per finançar el teu projecte, alternatives, possibilitats, propostes, solucions per sortir, amb responsabilitat i seny de la teva actual situació.

Joan Puyol   CLUB EMPRENEDORS BARCELONA

Joan PuyolEjecutivo de ventas-Empresario-Blogger

Para más información sobre mi click aquí.

Deixeu al personal que treballi en pau!

COMPRA VENTA COCHES BARCELONARecordo que durant les meves primeres pràctiques estava desitjant que em convidessin a una reunió. Veia als meus companys dirigir-se amb les seves agendes cap a la sala de reunions i, quan després de l’últim, es tancava la porta, jo em deia: “Aviat estaré aquí dins tractant assumptes importants i resolent els problemes de l’empresa”.

Alguns anys i reunions després, crec que la majoria són un rotllo. Puc afirmar que, fins avui, he acudit a més reunions de les necessàries. Sí, a més de les necessàries, perquè la meitat tracten assumptes totalment irrellevants i, de l’altra meitat, un percentatge elevat no porten a cap lloc per estar mal estructurades i dirigides o per dur-se a terme a destemps.

Siguem seriosos. Em pot explicar algú per què serveix una reunió un dilluns a les 8:30 del matí? En teoria per organitzar i estructurar la setmana. Al meu entendre, per cabrejar al personal des de ben d’hora i reduir el seu rendiment, de per si mateix no gaire alt els dilluns al matí.

Per què serveixen les reunions dels divendres a última hora? Doncs, tret que siguin per destacar algun assoliment o uns bons resultats que animin i motivin, només serveixen perquè anem a prendre’ns la cervesa del divendres amb més ganes encara i perquè, després de la segona o tercera, comencem a “rajar” del cap amb més ímpetu que de costum.

Molts managers o directors dediquen gran part del seu temps a organitzar reunions amb l’únic objectiu de controlar el treball dels seus empleats, per camuflar les seves pròpies manques i per aparentar davant del seu equip, els seus empleats i/o superiors i justificar el seu temps i sou.

Referint-me en tot moment a reunions internes, no estic dient que totes siguin innecessàries. Considero que són fonamentals per compartir idees i punts de vista, per millorar la creativitat, establir objectius, exposar problemes i buscar solucions. No obstant això, crec que estan sobrevalorades i que, en la seva majoria, no serveixen perquè interrompen el treball i perquè destrueixen en lloc de crear.
COMPRA VENTA COCHES BARCELONA
Si us plau, managers del món, quan se us encengui la bombeta i cregueu que és moment per a una reunió, respireu profund, expliqueu fins a deu i deixeu que la idea surti plàcidament de la vostra ment. Si passat un temps, la idea torna, respireu profund de nou, expliqueu fins a vint, i així successivament fins que la idea realment desaparegui. De debò, tot seguirà funcionant bé. No se us necessita tant com creeu, ni a vosaltres, ni a les vostres reunions. Si la idea persisteix, llavors ens ho plantegem de debò.
Mireu, el tema és simple. Abans de convocar-la, pregunteu-vos: Tenim una bona raó per fer-la? Traurem alguna cosa positiva per l’empresa? Serà productiva aquesta reunió? Si la resposta és amb tota honestedat sí, és necessària per a la companyia o el projecte, llavors endavant amb la reunió.

Si, per contra, la resposta és no i només esteu avorrits, no voleu treballar molt aquest dia o, simplement, voleu aparentar, truqueu a la vostra mare per dir-li quant la voleu o aneu a prendre unes canyes, però deixeu al personal que treballi en pau!

Joan Puyol   -Vender mi coche Barcelona-

Invertir en les teves idees, avui dia, és l’aposta més segura.

Estàs cansat de veure com s’enfonsa el sistema? Ets conscient del fet que els qui ho van dissenyar no són capaços de treure’ns d’aquest circ? Si penses que l’única sortida és emprendre i tens un projecte en ment, segueix llegint. Aquest és el teu moment.

compra venta coches barcelona, http://compraventacochesbarcelona.es/
Club Emprenedors Barcelona

La gran majoria formen part de la ‘Generació Y’, també coneguts com els ‘Millennials’. Joves que van néixer entre 1970 -1990 i que estan demostrant que avui dia, gràcies a Internet, el que no emprèn és perquè no vol.

El món està canviant i la forma en la qual ens hem de guanyar la vida també. Necessitem dissenyar nous models i alguns volen començar pel seu propi negoci.

Aquests joves emprenedors es neguen a tenir un “jefe”, tal com ho coneixem avui. Rebutgen les jerarquies on el mèrit passa a un segon pla. Saben que la seguretat és un concepte ‘obsolet’, i es qüestionen el respecte i la

http://compraventacochesbarcelona.es/
Club Emprenedors Barcelona

transparència de grans companyies on els seus pares han invertit més de mitja vida.

Són llicenciats i saben perfectament com es fa un “business plan”, no obstant això, tots coincideixen a passar directament a l’acció. Engegar la idea abans que ho faci un altre i anar aprenent a mesura que evoluciona el projecte. És l’avantatge del beta (Beta és una variable que mesura la diferència de rendibilitat d’una acció respecte al seu índex de referència).

A diferència d’altres generacions d’emprenedors els caracteritza (a la majoria) una major consciència social. No els preocupa tant guanyar diners sinó contribuir d’alguna manera amb la societat, amb les persones. Veuen en l’autoocupació la forma de dur a terme els seus somnis i això els compensa més que qualsevol benefici econòmic.

Han nascut amb la tecnologia, se senten còmodes amb ella, col·laborant, participant i treballant en equip; són independents, creatius, flexibles i no tenen res a perdre. Internet els ha obert un món de possibilitats per gestionar nous models de negoci a canvi de molt poc, almenys fins a validar si la idea val la pena. Si la idea funciona, serà més fàcil trobar capital amb una mica de recorregut. Si no funciona, la inversió haurà estat mínima.

Ells són el futur, ‘Nous Herois’, alguns anònims, però uns altres segurament persones properes a tu. A Catalunya comencen a trepitjar fort i es mereixen tot el suport del món.

http://compraventacochesbarcelona.es/
Club Emprenedors Barcelona

Crec que invertir en les seves idees, avui dia, és l’aposta més segura.

Si ets emprenedor i vols participar en la nostra iniciativa CLUB EMPRENEDORS BARCELONA, un grup d’inversors et poden ajudar amb capital, et podem ajudar a fer-te noves preguntes, a innovar amb un enfocament social i a crear valor sostenible, envia un e-mail a jjpuyol@hotmail.com, explicant-nos breument en què consisteix el teu projecte i per què penses que et podríem ajudar.

Joan PuyolCLUB EMPRENEDORS BARCELONA-

Generació perduda?

vender mi coche barcelona (1)
vender mi coche Barcelona

Recordo els viatges a Salou (Tarragona) amb un Renault 12 nou sortit de fàbrica. Era un luxe que el meu pare, funcionari, s’havia permès: comprar-se un cotxe nou. Corrien mitjans dels anys setanta. Els viatges duraven… Al cotxe viatjàvem els meus pares, les meves germanes, jo i el gat. A més, les maletes.
No hi havia cinturons en la part posterior ni cadires per als menors: de fet jo alternava els genolls de la meva mare i els de les meves germanes. Tampoc havíem sentit parlar de l’aire condicionat o dels coixins de seguretat. Si paràvem pel camí ho fèiem a l’àrea de descans o a l’entrada d’algun camí, viatjàvem feliços. Molt feliços.

Avui no se m’ocorre viatjar amb cap nen al cotxe sense la seva cadira de seguretat. Si el recorregut ens porta moltes hores, ens queixem. Tenim coixins de seguretat, GPS, aire climatitzat, lector de DVD per fer el viatge més entretingut… Comoditats que als nens actuals els semblaran d’allò més normals.

Què vull donar a entendre amb tot això? Doncs que els qui avui tenen entre 25 i 35 anys van arribar al món amb uns nivells de benestar majors que els dels seus germans i, per descomptat, que els dels seus pares. Els que són acusats de ser materialistes han crescut entre cotons, envoltats de tot tipus de comoditats que fan la vida més fàcil. En general, la societat occidental s’ha tornat més còmoda: no volem passar fred a l’hivern ni calor a l’estiu; cada família disposa de dos vehicles,  tres o quatre; a cada casa hi ha mínim un parell d’ordinadors i almenys, dos televisors, a part del home cinema, la Wii i diversos telèfons mòbils que es canvien cada any perquè de seguida es queden desfasats.

compra venta coches Barcelona
vender mi coche Barcelona

Els joves són avui més consumistes i pragmàtics que els d’abans. Per a ells la vida no és sacrifici com el va ser per als seus pares, no és només treball: és oci i treball. Això és dolent? És cert que són uns “comodons” que s’apoltronen al sofà de casa dels seus pares sense més horitzó vital que el del cap de setmana?
De debò que no tenen més valors que els purament materials? Són tan diferents d’altres generacions o simplement és la societat actual la que no té res a veure amb la de fa poques dècades?

El col·lectiu dels que tenen entre 25 i 35 anys acumula tants apel·latius que un no sabria amb quin quedar-me: generació I, generació Peter Pan, mileuristes, generació perduda, generació Net,… Joventut, diví tresor?… Podríem omplir pàgines i pàgines amb titulars que presenten als joves com a aturats, “vagos”, mancats d’esperança, conformistes, egoistes, …

Quan vaig pensar fer un post sobre aquest tema el títol que vaig pensar va ser el de “Generació noquejada”. La impressió inicial era que els joves tenien, malgrat la seva preparació, poques possibilitats d’ascens social i que era provocat per la seva quasi nul·la motivació més que per les condicions del mercat. Semblava que s’eternitzaven a casa dels seus pares, que no acabaven de sortir del niu per emprendre les seves vides com a adults i que a més, estaven a gust així. Es diria que no tenien més valors que els materialistes: un cotxe, diners per a copes, el mòbil…Havien estat noquejats en el primer assalt sense ni tan sols haver començat la lluita.

Però la meva recerca va venir a demostrar que el fenomen d’apalancar-se amb els pares no era nou (en 1993, fa gairebé vint anys, El País va publicar un article titulat “Apalancados con papá y mamá”).

Abans el títol acadèmic era sinònim d’un bon lloc. En l’actualitat no és garantia de res.

vender mi coche Barcelona
vender mi coche Barcelona

Realment noquejats? De debò és tot tan negatiu?

Amb les dades a la mà es desmunten molts arguments. No crec que se’ls pugui denominar generació perduda. Cert, existeix llum i ombra (la titulació universitària s’ha anat devaluant, la taxa de treball temporal a Espanya és una de les més altes d’Europa, els sous dels que van cursar estudis superiors mai van ser tan baixos) però no se’ls poden atribuir a ells i, potser, la que camina perduda és la societat, no un grup concret…

Quins valors inculquen quan afirmen que comprar una casa és millor que llogar, quan els animem a opositar en lloc d’emprendre un negoci?
De debò hi ha una generació perduda? Crec sincerament que no. Vivim a l’era de la modernitat líquida, el que ahir era vàlid avui ja no ho és, d’aquí la precarietat, el futur incert, la falta de llum al final del túnel.

Més que mai és cert el poema d’Antonio Machado: “caminant no hi ha camí, es fa camí al caminar”.. Els camins dels nostres pares i dels nostres germans ja no existeixen. Cal buscar-se vies alternatives

Joan Puyol    Vender mi coche Barcelona

Fitxar fa olor de ranci.

Les grans estructures d’oficines als mega-edificis amb hora d’entrada i sortida, on cal fitxar, fan olor de ranci. Internet ha alliberat moltes professions de les seves cadenes i està acabant amb el terme “freelance”, per convertir-ho en “free radical”.compra venta coches barcelona, urge vender coche rapido urgenteEl freelance és el que ven el seu  treball per hores, més com un proveïdor, i el treballador free radical ven la seva experiència, el seu talent. El freelance és una peça més de producció per a una empresa i el  free radical  és contracta  pel valor que pot aportar. El freelance és més anònim i el  free radical, que és també una marca personal, funciona més com una empresa i un col·laborador.

Fa uns anys es va començar a parlar del nou perfil de treballador free radical. És la persona que prefereix treballar en projectes per a diversos clients en lloc d’utilitzar tot el seu temps a desenvolupar una mateixa funció per una sola empresa. És el que busca flexibilitat i vol abordar més d’una disciplina i una major varietat de treballs.

Ser free radical implica canviar una ocupació full-time per independència. El free radical cerca clients i mai “jefes”.

VENDER MI COCHE RAPIDOEls radicals lliures són forts i resistents, autosuficients i extremadament potents. Els trobaràs treballant pel seu compte, a petites empreses, petits equips o en grans companyies. Estan a tots llocs i penso que estan configurant el futur .

Aquest és el manifest dels Free Radicals:
-Fem la feina que és, abans de res, reconfortant. No innovem i fem feina solament per a nosaltres mateixos. Volem aconseguir un impacte real i de llarga durada a l’entorn que ens envolta.

-Demanem llibertat, tant si treballem en companyies o pel nostre compte, per experimentar, participar en múltiples projectes alhora i desenvolupar les nostres idees. Avancem dins de la flexibilitat i som més productius quan ens sentim totalment compromesos.

-Fem molts projectes i, per tant, cometem errors sovint. Veiem els petits errors com a oportunitats d’aprenentatge i part de la nostra educació experimental.

-Tenim poca tolerància a les friccions de la burocràcia, xarxes d’influència de l’antiga escola i les pràctiques de negoci antiquades.

-Sovint qüestionem els procediments estàndard i ens fem valer.
VENDER MI COCHE RAPIDO-Esperem que les companyies treguin el millor del nostre treball i talent, ja sigui una petita o una gran companyia. Quan els nostres projectes i aprenentatges s’estanquen, marxem. Però quan podem produir un impacte en alguna cosa que ens interessa, estem encantats! Volem fer el nostre treball sempre el millor que podem.

-Sempre que sigui possible, difonem coneixement col·lectiu per ajudar a prendre millors decisions, per a nosaltres mateixos i els nostres clients.

-Pensem que “networking” és compartir. Al compartir les nostres creacions i les coses que ens fascinen, fem també una comunitat de seguidors que ens donen feedback, ànim i ens condueixen cap a noves oportunitats. Per aquest motiu optem per la transparència sobre la privadesa.

-Veiem la competència com una motivació positiva i no com una amenaça.

-Ens guanyem bé la vida fent el que ens agrada. Ens considerem, alhora, artesans i empresaris. Sovint som els nostres propis departaments de comptabilitat, la nostra agència de publicitat, el nostre assessor de desenvolupament de negoci i el nostre comercial.

quieres reinventarte? ¿quieres abrir un negocio? ¿quieres contactar con personas con tus mismas inquietudes?¿Eres profesional, emprendedor, colectivo,… quieres ampliar el área de tu negocio, sin salir de tu empresa?. ¿Buscas a un colaborador que luche por tus objetivos?. … Entonces, es una lástima el que no nos hayamos encontrado antes…. ¿Empezamos?.-Dediquem l’energia necessària per invertir en nosaltres mateixos com a negoci i emprem les millors eines i coneixements (la majoria són lliures i online) per gestionar el nostre treball com una empresa d’avui.

Vull acabar aquest post, l’últim de l’any, manifestant que seria sa que canviem de forma de pensar i assumim risc i  perill com unes paraules positives, constructives i sanes.

Joan Puyol.    Compra Venta Coches Barcelona.

Aixecant la mirada a un cel generosament blau.

La cadira està dura, el llit tou, la compra cara, la venda barata, l’ordinador lent, el menjar ràpid, el sou curt, la setmana llarga, d’incentiu baix, l’objectiu alt, la figura grossa, el menú prim, el seient estret, la jaqueta ampla, la pel·lícula avorrida, la cervesa calenta, el cafè fred, el pensament  blanc i el futur negre.
VENDER MI COCHE RAPIDO,VENDER MI COCHE URGENTE
El queixós pateix una malaltia que consisteix en la necessitat de produir queixa fins al punt de la dependència física de la mateixa, manifestada per mitjà de determinats símptomes d’abstinència quan no li és possible la seva expressió. El queixós no té control sobre els límits del seu consum i sol anar elevant, al llarg del temps, el seu grau d’intolerància vital.

Aquesta severa intoxicació de malestar expressat augmenta amb dimensions de pandèmia. Exaspera comprovar com la pesada queixa martelleja insistent les converses. La ironia de profund contingut agressiu. La inexorable mirada al buit en el got, la imperfecció del cristall o la impuresa del líquid. La il·lusió és ingènua. En l’avaluació, el somriure és estúpid, i la valoració, com més dura més sàvia.

VENDER MI COCHE RAPIDO,VENDER MI COCHE URGENTEFins al moment no existeix una causa comuna coneguda d’aquesta addicció, encara que diversos factors poden exercir un paper important en el seu desenvolupament, i les evidències mostren que qui té un pare, mare o parella queixós té major probabilitat de patir aquesta malaltia. No està comprovat que existeixi predisposició genètica.

Altres factors associats a aquest patiment són: la necessitat d’alleujar l’ansietat, conflicte en relacions interpersonals, depressió, baixa autoestima.

El queixós creu que és més llest qui critica i troba defectes que aquell que lloa i assenyala virtuts. També pensa que mantenir un to somrient i vital, presentar-se feliç i entusiasmat, expressar confiança i transmetre il·lusió, el fa perdre enters en l’escala de l’admiració intel·lectual.

VENDER MI COCHE BARCELONALluny de manifestar-se avergonyits o penedits, els queixosos disparen arrogants les seves queixes cap al futur, amenacen amb les seves futures reflexions i són contundents a l’hora d’afirmar que fins a la més feliç de les notícies encobreix una fatalitat que ens perjudica. A diferència del pessimista que provoca rebuig, el queixós se socialitza molt millor, fins i tot atreu adeptes.
COMPRA VENTA COCHES BARCELONAEl tractament del queixós es concreta en dues vies: a) Nutricional: amb la ingesta sistemàtica de somriures, i b) Postura: aixecant la mirada a un cel generosament blau.

Existeix, una tercera via de suport de grup, igual que les teràpies que es duen a terme amb els que tenen una addicció alcohòlica. En aquest cas es concreta amb la creació d’una equivalent comunitat terapèutica que reuneix als seus seguidors, i des del sincer reconeixement i penediment iniciant les seves sessions amb la declaració:

“El meu nom es Jordi i sóc un queixós”.

Joan Puyol   Vender Mi Coche Barcelona

BENVINGUT A LA SELVA!

VENDER MI COCHE TARRAGONAL’apatia s’apodera del teu cos, fa temps que no descobreixes res de nou, la teva feina s’ha tornat una autèntica rutina. Transcorren els mesos i tot és pràcticament de la mateixa manera. Continuen els problemes, per descomptat, però proves de solucionar-los amb les mateixes fórmules de sempre. Què estrany!, ja no funcionen.

La teva ment sembla que està col·lapsada, no dóna més de si. Li treus importància, penses que es tracta d’una mala ratxa… i per “colmo” tires pilotes fora. “La culpa no és meva”, et dius a tu mateix.

Encara no t’has adonat, tens un perímetre delimitant per cada lloc per on camines, és invisible, però està aquí i en el fons ho saps. Et trobes segur, és la teva àrea. No hi ha efectivitat en els resultats, ja és impossible que hi hagi bons resultats, però estàs còmode i per això ni et planteges sortir per veure què hi ha més enllà.

compra venta coches Barcelona
compra venta coches Barcelona

Mentrestant, hi ha uns altres que t’estan avançat per la dreta. S’han llançat al buit. No sabien què podrien trobar, però tanta apatia els va empènyer al precipici. Segueixen vius i, el més important, estan aconseguint millors resultats que tu.

S’han adonat que les zones tancades i confortables no els agraden gens. Aquestes zones estan bé per estar una estona, però et fan desaprofitar la teva energia, et fan morir per dins i t’impedeixen créixer, per no parlar de la impossibilitat de crear alguna cosa nova i sorprenent.

Comença a fer coses petites com, per exemple, intercanviar el lloc de treball amb un company. Cada dia encenent l’ordinador a la mateixa hora i en el mateix lloc mentalment no pot ser bo. Pensa-ho.
compra venta coches BarcelonaNo vulguis controlar cada moment de cada projecte. Deixa que el procés creatiu flueixi, assumeix que no és dolent no tenir el control d’ absolutament tot. Les possibilitats existeixen, però mai són tan òbvies com t’agradaria. Com més tanques saltis, més prat veuràs. La inspiració és fonamental, i no t’arribarà mai entre quatre parets.

Permet que els esdeveniments et canviïn, accepta que la teva posició no és l’única vàlida, i que altres visions et poden obrir un món d’oportunitats. Incorpora el concepte de cocreació, (generar energies, idees,… de manera conjunta), als teus reptes, els resultats milloraran exponencialment.

No és una qüestió de força o de valentia, no et segueixis enganyant. Es tracta simplement de tenir la voluntat de “voler canviar alguna cosa”. La por, la incertesa, els riscos, són els ingredients perfectes per combinar el millor “salt mortal”. Surt del zoo. Fuig de la teva gàbia de confort.

Benvingut a la selva!

Joan Puyol.  Vender mi coche Barcelona

No hi ha la opció d’arriscar-se, ja estàs dintre del risc.

Crec que l’actual situació està plena d’esquerdes i crec sentir que “ja no es juga com abans”. Ja no hi ha la opció d’arriscar-se. Estàs dintre del risc. T’han ficat dintre del risc. I aquesta certesa es pot expressar també en una frase que vaig escoltar en una pel·lícula: “Espera el millor, però prepara’t pel pitjor”.

 ¿quieres reinventarte? ¿quieres abrir un negocio? ¿quieres contactar con personas con tus mismas inquietudes?¿Eres profesional, emprendedor, colectivo,… quieres ampliar el área de tu negocio, sin salir de tu empresa?. ¿Buscas a un colaborador que luche por tus objetivos?. … Entonces, es una lástima el que no nos hayamos encontrado antes…. ¿Empezamos?.
¿quieres reinventarte? ¿quieres abrir un negocio? ¿quieres contactar con personas con tus mismas inquietudes?¿Eres profesional, emprendedor, colectivo,… quieres ampliar el área de tu negocio, sin salir de tu empresa?. ¿Buscas a un colaborador que luche por tus objetivos?. … Entonces, es una lástima el que no nos hayamos encontrado antes…. ¿Empezamos?. Joan Puyol.

El present recent ha deixat un ensenyament per sempre. “Has de viure la vida com si fos una eterna segona opció”. I ara és el moment de portar-la a la pràctica en un país agredit per la austeritat. Quan ja no tens res és quan lluites per sobreviure. Si ningú fa res per tu, ets tu el que a de fer alguna cosa”.

L’autocupació és una de les actituds més demanades per les grans i petites empreses a la societat del coneixement.

Crec que buscar feina és una conya, una mentida i una estúpida forma de justificar la ineptitud dels nostres polítics en general.

Aconsello intentar aparcar el verb “buscar” i utilitzar en el seu lloc el verb “crear”. Utilitza el verb reinventar. Utilitza el verb fabricar. Utilitza el verb reciclar. Són més difícils, sí, però el mateix passa amb tot el que es fa real. Que es complica.

Penso que és “mentida” que no hi hagi treball. Crec que hi ha treball . El que passa és que ara es reparteix entre menys gent, que en molts casos es veu obligada a fer més del que humanament pot. Ho anomenen productivitat, un altre rotllo que el fan servir com millor els hi convé… Però no tot està perdut, cal fer recerca entre les teves habilitats. Buscar què saps fer millor. Què se’t dóna bé. Tots tenim alguna habilitat que ens fa especials. Alguna singularitat. Alguna raresa. El difícil no és tenir-la, el difícil és trobar-la, identificar-la a temps. I entre aquestes rareses, pregunta’t quines podrien estar recompensades. Si no és aquí, fora. Si no és en el teu sector, en qualsevol altre sector productiu.

Vivim en una societat que penalitza a qui no té nòmina, encara que aquesta sigui una basura; el sistema prefereix un assalariat en règim de semiesclavitut,  que a un sacrificat autònom.

No és el mateix adquirir una franquícia de Benetton o d’Enrique Tomás que inventar-se un negoci nou. I no és el mateix treballar vint anys a la Seat , Sony o al Carrefour que haver de barallar en primera línia amb el mercat des d’un negoci propi. No és el mateix l’emprenedor per necessitat que ser emprenedor vocacional. El primer acaba de ser acomiadat del seu treball i li han donat un finiquito xulo, però sent horror perquè va ser educat en la cultura del “busca’t un contracte indefinit i ficat a dormir”. Aquest tipus d’emprenedor acudeix a ” Expo-franquicia” i acaba invertint tot els seus diners en muntar una franquícia de Benetton o un tot a 100.

El segon, l’emprenedor vocacional s’inventa o reinventa.

Joan Puyol   Compra venta coches Barcelona

L’audàcia del neci.

 

compra venta coches Barcelona
compra venta coches Barcelona

Moltes de les vegades que els emprenedors tenen un projecte per emprendre, crec que més que un projecte, penso que és una intuïció, que gairebé segur els portarà al fracàs.

No facis ni cas quan et comencin animar de manera gratuïta a emprendre, que emprenguin ells si tan fàcil ho veuen, que arrisquin ells el seu capital.

Les necieses sempre sorprenen a tots, doncs el neci és audaç en atreviment. La seva malentesa li impedeix advertir que desentonarà amb la seva conducta i això mateix li lleva la vergonya de fer el ridícul.

En canvi, l’home de seny entra amb gran cura. El seu escut és l’advertiment i la cautela, i va observant i descobrint el que hi ha en l’ambient, per actuar amb el mínim de risc.

Tot atreviment que manqui de reflexió està condemnat al fracàs, encara que tal vegada ho salvi l’atzar, però no pensis mai que Deu proveirà

compra venta coches BarcelonaMassa freqüentment em trobo amb coneguts o amics que han emprès un projecte i a estat al poc temps un fracàs, i és que quan m’ho expliquen les raons arribo a la conclusió que més que un projecte era una “corazonada”.

Convé nedar amb cura en aigües que es temen fones:
Aneu provant a poc a poc amb sagacitat i guanyant terreny amb prudència.
“tots els necis són audaços”, la qual cosa deu ser probablement cert, almenys si s’adopta, per a neci, l’accepció que ho refereix a aquell que obra sense cautela o sensatesa. Ningú pot demostrar que la inversa sigui també frase judiciosa, així que ens cap l’alleujament de saber que no tots els audaços són necis de fet. Perquè l’audàcia o l’atreviment és un dels ingredients insubstituïbles de la creativitat personal i del progrés,

“Si fas sempre el mateix, no esperis resultats diferents”, deia el geni d’Einstein

Sens dubte, l’atreviment no és tot, ni la meitat, ni la meitat de la meitat…; si ho fos, el progrés estaria en mans de tots els necis; ni és l’únic element de valor ni garanteix èxit de cap classe; l’èxit és una altra cosa diferent a l’aventura d’emprendre, que requereix amb freqüència d’altres integrants, com per exemple és el que va tenir Colón, descobrint Amèrica per casualitat, o Fleming la penicil•lina o Becker el la radioactivitat; tots ells uns atrevits, això sí, per cert. No és tot l’atreviment, però és més que alguna cosa.

compra venta coches Barcelona
compra venta coches Barcelona

Així que…, i acabo, no és intentar per intentar imprudentment, però per innovar cal intentar, però sense oblidar la més valuosa de totes les virtuts de l’innovador d’èxit, que és la perseverança, la constància y el seny.

Joan Puyol      Compra venta coches Barcelona