No hi ha la opció d’arriscar-se, ja estàs dintre del risc.

Crec que l’actual situació està plena d’esquerdes i crec sentir que “ja no es juga com abans”. Ja no hi ha la opció d’arriscar-se. Estàs dintre del risc. T’han ficat dintre del risc. I aquesta certesa es pot expressar també en una frase que vaig escoltar en una pel·lícula: “Espera el millor, però prepara’t pel pitjor”.

 ¿quieres reinventarte? ¿quieres abrir un negocio? ¿quieres contactar con personas con tus mismas inquietudes?¿Eres profesional, emprendedor, colectivo,… quieres ampliar el área de tu negocio, sin salir de tu empresa?. ¿Buscas a un colaborador que luche por tus objetivos?. … Entonces, es una lástima el que no nos hayamos encontrado antes…. ¿Empezamos?.
¿quieres reinventarte? ¿quieres abrir un negocio? ¿quieres contactar con personas con tus mismas inquietudes?¿Eres profesional, emprendedor, colectivo,… quieres ampliar el área de tu negocio, sin salir de tu empresa?. ¿Buscas a un colaborador que luche por tus objetivos?. … Entonces, es una lástima el que no nos hayamos encontrado antes…. ¿Empezamos?. Joan Puyol.

El present recent ha deixat un ensenyament per sempre. “Has de viure la vida com si fos una eterna segona opció”. I ara és el moment de portar-la a la pràctica en un país agredit per la austeritat. Quan ja no tens res és quan lluites per sobreviure. Si ningú fa res per tu, ets tu el que a de fer alguna cosa”.

L’autocupació és una de les actituds més demanades per les grans i petites empreses a la societat del coneixement.

Crec que buscar feina és una conya, una mentida i una estúpida forma de justificar la ineptitud dels nostres polítics en general.

Aconsello intentar aparcar el verb “buscar” i utilitzar en el seu lloc el verb “crear”. Utilitza el verb reinventar. Utilitza el verb fabricar. Utilitza el verb reciclar. Són més difícils, sí, però el mateix passa amb tot el que es fa real. Que es complica.

Penso que és “mentida” que no hi hagi treball. Crec que hi ha treball . El que passa és que ara es reparteix entre menys gent, que en molts casos es veu obligada a fer més del que humanament pot. Ho anomenen productivitat, un altre rotllo que el fan servir com millor els hi convé… Però no tot està perdut, cal fer recerca entre les teves habilitats. Buscar què saps fer millor. Què se’t dóna bé. Tots tenim alguna habilitat que ens fa especials. Alguna singularitat. Alguna raresa. El difícil no és tenir-la, el difícil és trobar-la, identificar-la a temps. I entre aquestes rareses, pregunta’t quines podrien estar recompensades. Si no és aquí, fora. Si no és en el teu sector, en qualsevol altre sector productiu.

Vivim en una societat que penalitza a qui no té nòmina, encara que aquesta sigui una basura; el sistema prefereix un assalariat en règim de semiesclavitut,  que a un sacrificat autònom.

No és el mateix adquirir una franquícia de Benetton o d’Enrique Tomás que inventar-se un negoci nou. I no és el mateix treballar vint anys a la Seat , Sony o al Carrefour que haver de barallar en primera línia amb el mercat des d’un negoci propi. No és el mateix l’emprenedor per necessitat que ser emprenedor vocacional. El primer acaba de ser acomiadat del seu treball i li han donat un finiquito xulo, però sent horror perquè va ser educat en la cultura del “busca’t un contracte indefinit i ficat a dormir”. Aquest tipus d’emprenedor acudeix a ” Expo-franquicia” i acaba invertint tot els seus diners en muntar una franquícia de Benetton o un tot a 100.

El segon, l’emprenedor vocacional s’inventa o reinventa.

Joan Puyol   Compra venta coches Barcelona

Publicado por

CARS&BUSINESS BARCELONA

Joan Puyol. "Empresari - Blogger"

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *