La saviesa dels conformistes

Per què en Josep o en Joan tenen una feina que jo no tinc si estic molt més qualificat que ells? Doncs t’ho vaig a dir directament. Perquè s’ho munten millor que tu. Perquè han entès que la marca personal no és tema de grans broquers i executius, sinó de les “persones de a peu” que busquen un bé tan escàs com un treball. I és una lluita per la supervivència. Si no ho has entès, estaràs a la taula del raco molt, molt temps…
compra venta coches Barcelona
Aquestes paraules són destructives per a aquell que no tingui una “cara de ciment”, pel qui vàlid, però prudent, que no sàpiga nedar entre taurons.

Aquestes paraules els semblaran familiars i agradables als qui sobreestimen les seves capacitats i veuen mèrits propis allà on no han posat un dit. Es passegen com a casa en un món laboral obscè i desvirtuat, pels despatxos dels seus superiors, als qui veuen com a iguals, sense besllum de cautela. Sense qüestionar-se, si més no, la importància de la seva presència en territoris aliens. Jo penso que aquesta conducta és egoista, encara que tinc companys que en diuen “estar al loro”.

Crec en la teoria que com més baix és el coeficient intel·lectual d’una persona o menys aptituds té per a alguna cosa, més tendeix a sobrevalorar la seva intel·ligència o el domini d’una habilitat. De manera que els més ineptes es creuen els més llests.

En un món de “trepas” que exageren les seves virtuts, aquestes teories expliquen per què, precisament, de vegades són els candidats més inadequats els que ascendeixen dins d’una empresa. Així, existeix un petit grup de civilització frustrada. En aquest grup viuen els que constaten els seus talents amb humilitat real i no poden impregnar-se de la banalitat i d’avarícia. Condemnats a ocupar en un món injust un paper de comparsa, somien amb un treball idíl·lic sabent que no els hi oferiran mai perquè els falta carisma, morro, valor. Els falta tot menys l’espantosa lucidesa dels fracassats.

compra venta coches BarcelonaEn aquest enclavament de precarietat laboral estan també els que no tenen una llista de contactes sucosa. La major part dels llocs es cobreixen pel contacte directe. Això vol dir que algú presenta a algú. Ocupa’t que algú et tingui en la seva llista i problema resolt. Anar a reunions no et serveix de res. Aprofita la reunió per fer després un “un a un” i aquí és on has de vendre’t. Ningú col·loca a algú a qui no coneix. Així que fes que et coneguin (o que pensin que et coneixen). Això és la selva!!.

A la meitat d’aquesta societat tèrbola, on l’atur referma i el col·leguisme ressorgeix com mai, ocorre massa vegades que quan hi ha un lloc per promocionar en l’empresa, de seguida hi ha un beneficiari amb un contracte signat i, sense mèrit evident ni vàlua desmesurada. Hi ha hagut una trucada prèvia de no sé qui: “escolta’m, saps que no m’agrada fer aquestes coses, però la carrera del meu nebot ara té poca sortida, a veure si ens el pots col·locar”.

Desgraciadament crec que quan es pensa en contractar a una persona, el criteri dominant és: el màxim benefici que el contractant pugui obtenir en les seves relacions personals. Per això, es tria al que millor satisfà els compromisos implicats en elles, encara que es tracti d’un incompetent. Això és la discriminació, és a dir, el “enchufisme”. Sempre partint del supòsit, que desgraciadament és molt compartit socialment, que els responsables de l’empresa són lliures per actuar com vulguin. Així s’elimine totalment a l’ètica de l’empresa.

Si hi ha un fet evident, és que les contractacions laborals són escenari de grans instrumentalitzacions. La vida és injusta i els homes, desiguals.
compra venta coches Barcelona
Reconec que em fan sonriure, miro amb intriga, amb complicitat i sense malícia, a les persones que es cansen i s’estressen, que tenen set de poder i d’ascendir a l’empresa passant per sobre dels companys. Els ambiciosos, els “jefecillos”, els sempre insatisfets. Al contrari he conegut molts conformistes que no van de “jefecillos”, que fan bé el seu treball, però una vegada ho han acabat, ja guanyat els diners, ho aprofiten tranquil·lament en lloc de carregar-se amb més treball per guanyar més diners. Els conformistes tenen el necessari per estar contents amb el seu, no tothom té aquesta sort, però abans de res tenen la saviesa de conformar-se, d’estimar el que tenen, de no desitjar més.

Així ho entenc, ho sento i l’expresso en aquest post, jo, tan allunyat d’aquesta saviesa dels conformistes, jo, que visc en la insatisfacció, la tensió perpètua, que persegueixo somnis de glòria. Crec i desitjo algun dia la conformitat.

Joan Puyol    Vender mi coche Barcelona
Ejecutivo de ventas-Empresario-Blogger

 

 

Publicado por

CARS&BUSINESS BARCELONA

Joan Puyol. "Empresari - Blogger"

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *