Les grans estructures d’oficines als mega-edificis amb hora d’entrada i sortida, on cal fitxar, fan olor de ranci. Internet ha alliberat moltes professions de les seves cadenes i està acabant amb el terme “freelance”, per convertir-ho en “free radical”.El freelance és el que ven el seu treball per hores, més com un proveïdor, i el treballador free radical ven la seva experiència, el seu talent. El freelance és una peça més de producció per a una empresa i el free radical és contracta pel valor que pot aportar. El freelance és més anònim i el free radical, que és també una marca personal, funciona més com una empresa i un col·laborador.
Fa uns anys es va començar a parlar del nou perfil de treballador free radical. És la persona que prefereix treballar en projectes per a diversos clients en lloc d’utilitzar tot el seu temps a desenvolupar una mateixa funció per una sola empresa. És el que busca flexibilitat i vol abordar més d’una disciplina i una major varietat de treballs.
Ser free radical implica canviar una ocupació full-time per independència. El free radical cerca clients i mai “jefes”.
Els radicals lliures són forts i resistents, autosuficients i extremadament potents. Els trobaràs treballant pel seu compte, a petites empreses, petits equips o en grans companyies. Estan a tots llocs i penso que estan configurant el futur .
Aquest és el manifest dels Free Radicals:
-Fem la feina que és, abans de res, reconfortant. No innovem i fem feina solament per a nosaltres mateixos. Volem aconseguir un impacte real i de llarga durada a l’entorn que ens envolta.
-Demanem llibertat, tant si treballem en companyies o pel nostre compte, per experimentar, participar en múltiples projectes alhora i desenvolupar les nostres idees. Avancem dins de la flexibilitat i som més productius quan ens sentim totalment compromesos.
-Fem molts projectes i, per tant, cometem errors sovint. Veiem els petits errors com a oportunitats d’aprenentatge i part de la nostra educació experimental.
-Tenim poca tolerància a les friccions de la burocràcia, xarxes d’influència de l’antiga escola i les pràctiques de negoci antiquades.
-Sovint qüestionem els procediments estàndard i ens fem valer.
-Esperem que les companyies treguin el millor del nostre treball i talent, ja sigui una petita o una gran companyia. Quan els nostres projectes i aprenentatges s’estanquen, marxem. Però quan podem produir un impacte en alguna cosa que ens interessa, estem encantats! Volem fer el nostre treball sempre el millor que podem.
-Sempre que sigui possible, difonem coneixement col·lectiu per ajudar a prendre millors decisions, per a nosaltres mateixos i els nostres clients.
-Pensem que “networking” és compartir. Al compartir les nostres creacions i les coses que ens fascinen, fem també una comunitat de seguidors que ens donen feedback, ànim i ens condueixen cap a noves oportunitats. Per aquest motiu optem per la transparència sobre la privadesa.
-Veiem la competència com una motivació positiva i no com una amenaça.
-Ens guanyem bé la vida fent el que ens agrada. Ens considerem, alhora, artesans i empresaris. Sovint som els nostres propis departaments de comptabilitat, la nostra agència de publicitat, el nostre assessor de desenvolupament de negoci i el nostre comercial.
-Dediquem l’energia necessària per invertir en nosaltres mateixos com a negoci i emprem les millors eines i coneixements (la majoria són lliures i online) per gestionar el nostre treball com una empresa d’avui.
Vull acabar aquest post, l’últim de l’any, manifestant que seria sa que canviem de forma de pensar i assumim risc i perill com unes paraules positives, constructives i sanes.
Joan Puyol. Compra Venta Coches Barcelona.