Horaris de semiesclavitud

És raonable tenir jornades laborals d’entre 10 i 14 hores? És raonable treballar els caps de setmana? Possiblement no, excepte en moments molt puntuals de temps. Però, la veritat és que allargar la jornada laboral, o treballar els caps de setmana, són vicis molt estesos a Catalunya i concretament a Barcelona que és la ciutat que jo conec més professionals.

compra venta coches BarcelonaUn amic, m’explicava fa algun temps que portava tres anys anant a l’oficina TOTS els dissabtes i quasi tots els diumenges (inclosos els d’agost, ell no es permetia el luxe d’agafar més de 10 dies de vacances a l’any…). Els que no feien el mateix no eren més que una colla de ganduls sense compromís, mala gent… Per cert, l’empresa ni tan sols era seva, és cap de vendes d’un concessionari de cotxes important. Què ha estat de la seva vida? Fa molt que no coincideixo amb ell (no té temps…), però pel que m’expliquen alguns amics comuns, la seva vida personal és simplement nul·la, separacions traumàtiques, estrès crònic i una gran úlcera…
compra venta coches Barcelona
Què pot portar a una persona a realitzar aquest tipus d’esforços? Se m’ocorren algunes raons: el desig d’obtenir resultats, l’ambició desmesurada, la por a perdre el lloc de treball, les pressions dels superiors, les pressions dels iguals, la cultura organitzativa…

Crec que per a alguns el treball s’ha tornat en una espècie de càstig diví que els obliga a postergar la felicitat fins a la jubilació. El pitjor de la situació és que moltes vegades ni s’aconsegueix l’èxit, ni els diners, ni la felicitat, ni res… de res.

Vides destrossades per una suposada felicitat postergada…
compra venta coches Barcelona
Si portes molt temps amb horaris excessius i/o ambients laborals altament competitius pots arribar a cremar-te “burnout”. Els símptomes són perdre interès, tenir problemes de salut i irritabilitat, sentir-se esgotat, deprimit i incapaç de fer el treball diari.

Penso que les jornades excessives són un dels detonants de l’estrès crònic i baix rendiment. Evita els horaris de semiesclavitud, si no els pots evitar, proposa’t fer aquest horari només per un temps puntual i determinat. Si l’horari persisteix i és inevitable et recomano que no prenguis cap decisió precipitada. Jo penso que és preferible un treball dolent a no tenir-ne cap.

Contacta amb nosaltres, som CLUB EMPRENEDORS BARCELONA, et presentarem inversors per finançar el teu projecte, alternatives, possibilitats, propostes, solucions per sortir, amb responsabilitat i seny de la teva actual situació.

Joan Puyol   CLUB EMPRENEDORS BARCELONA

Joan PuyolEjecutivo de ventas-Empresario-Blogger

Para más información sobre mi click aquí.

Deixeu al personal que treballi en pau!

COMPRA VENTA COCHES BARCELONARecordo que durant les meves primeres pràctiques estava desitjant que em convidessin a una reunió. Veia als meus companys dirigir-se amb les seves agendes cap a la sala de reunions i, quan després de l’últim, es tancava la porta, jo em deia: “Aviat estaré aquí dins tractant assumptes importants i resolent els problemes de l’empresa”.

Alguns anys i reunions després, crec que la majoria són un rotllo. Puc afirmar que, fins avui, he acudit a més reunions de les necessàries. Sí, a més de les necessàries, perquè la meitat tracten assumptes totalment irrellevants i, de l’altra meitat, un percentatge elevat no porten a cap lloc per estar mal estructurades i dirigides o per dur-se a terme a destemps.

Siguem seriosos. Em pot explicar algú per què serveix una reunió un dilluns a les 8:30 del matí? En teoria per organitzar i estructurar la setmana. Al meu entendre, per cabrejar al personal des de ben d’hora i reduir el seu rendiment, de per si mateix no gaire alt els dilluns al matí.

Per què serveixen les reunions dels divendres a última hora? Doncs, tret que siguin per destacar algun assoliment o uns bons resultats que animin i motivin, només serveixen perquè anem a prendre’ns la cervesa del divendres amb més ganes encara i perquè, després de la segona o tercera, comencem a “rajar” del cap amb més ímpetu que de costum.

Molts managers o directors dediquen gran part del seu temps a organitzar reunions amb l’únic objectiu de controlar el treball dels seus empleats, per camuflar les seves pròpies manques i per aparentar davant del seu equip, els seus empleats i/o superiors i justificar el seu temps i sou.

Referint-me en tot moment a reunions internes, no estic dient que totes siguin innecessàries. Considero que són fonamentals per compartir idees i punts de vista, per millorar la creativitat, establir objectius, exposar problemes i buscar solucions. No obstant això, crec que estan sobrevalorades i que, en la seva majoria, no serveixen perquè interrompen el treball i perquè destrueixen en lloc de crear.
COMPRA VENTA COCHES BARCELONA
Si us plau, managers del món, quan se us encengui la bombeta i cregueu que és moment per a una reunió, respireu profund, expliqueu fins a deu i deixeu que la idea surti plàcidament de la vostra ment. Si passat un temps, la idea torna, respireu profund de nou, expliqueu fins a vint, i així successivament fins que la idea realment desaparegui. De debò, tot seguirà funcionant bé. No se us necessita tant com creeu, ni a vosaltres, ni a les vostres reunions. Si la idea persisteix, llavors ens ho plantegem de debò.
Mireu, el tema és simple. Abans de convocar-la, pregunteu-vos: Tenim una bona raó per fer-la? Traurem alguna cosa positiva per l’empresa? Serà productiva aquesta reunió? Si la resposta és amb tota honestedat sí, és necessària per a la companyia o el projecte, llavors endavant amb la reunió.

Si, per contra, la resposta és no i només esteu avorrits, no voleu treballar molt aquest dia o, simplement, voleu aparentar, truqueu a la vostra mare per dir-li quant la voleu o aneu a prendre unes canyes, però deixeu al personal que treballi en pau!

Joan Puyol   -Vender mi coche Barcelona-

Invertir en les teves idees, avui dia, és l’aposta més segura.

Estàs cansat de veure com s’enfonsa el sistema? Ets conscient del fet que els qui ho van dissenyar no són capaços de treure’ns d’aquest circ? Si penses que l’única sortida és emprendre i tens un projecte en ment, segueix llegint. Aquest és el teu moment.

compra venta coches barcelona, http://compraventacochesbarcelona.es/
Club Emprenedors Barcelona

La gran majoria formen part de la ‘Generació Y’, també coneguts com els ‘Millennials’. Joves que van néixer entre 1970 -1990 i que estan demostrant que avui dia, gràcies a Internet, el que no emprèn és perquè no vol.

El món està canviant i la forma en la qual ens hem de guanyar la vida també. Necessitem dissenyar nous models i alguns volen començar pel seu propi negoci.

Aquests joves emprenedors es neguen a tenir un “jefe”, tal com ho coneixem avui. Rebutgen les jerarquies on el mèrit passa a un segon pla. Saben que la seguretat és un concepte ‘obsolet’, i es qüestionen el respecte i la

http://compraventacochesbarcelona.es/
Club Emprenedors Barcelona

transparència de grans companyies on els seus pares han invertit més de mitja vida.

Són llicenciats i saben perfectament com es fa un “business plan”, no obstant això, tots coincideixen a passar directament a l’acció. Engegar la idea abans que ho faci un altre i anar aprenent a mesura que evoluciona el projecte. És l’avantatge del beta (Beta és una variable que mesura la diferència de rendibilitat d’una acció respecte al seu índex de referència).

A diferència d’altres generacions d’emprenedors els caracteritza (a la majoria) una major consciència social. No els preocupa tant guanyar diners sinó contribuir d’alguna manera amb la societat, amb les persones. Veuen en l’autoocupació la forma de dur a terme els seus somnis i això els compensa més que qualsevol benefici econòmic.

Han nascut amb la tecnologia, se senten còmodes amb ella, col·laborant, participant i treballant en equip; són independents, creatius, flexibles i no tenen res a perdre. Internet els ha obert un món de possibilitats per gestionar nous models de negoci a canvi de molt poc, almenys fins a validar si la idea val la pena. Si la idea funciona, serà més fàcil trobar capital amb una mica de recorregut. Si no funciona, la inversió haurà estat mínima.

Ells són el futur, ‘Nous Herois’, alguns anònims, però uns altres segurament persones properes a tu. A Catalunya comencen a trepitjar fort i es mereixen tot el suport del món.

http://compraventacochesbarcelona.es/
Club Emprenedors Barcelona

Crec que invertir en les seves idees, avui dia, és l’aposta més segura.

Si ets emprenedor i vols participar en la nostra iniciativa CLUB EMPRENEDORS BARCELONA, un grup d’inversors et poden ajudar amb capital, et podem ajudar a fer-te noves preguntes, a innovar amb un enfocament social i a crear valor sostenible, envia un e-mail a jjpuyol@hotmail.com, explicant-nos breument en què consisteix el teu projecte i per què penses que et podríem ajudar.

Joan PuyolCLUB EMPRENEDORS BARCELONA-

Generació perduda?

vender mi coche barcelona (1)
vender mi coche Barcelona

Recordo els viatges a Salou (Tarragona) amb un Renault 12 nou sortit de fàbrica. Era un luxe que el meu pare, funcionari, s’havia permès: comprar-se un cotxe nou. Corrien mitjans dels anys setanta. Els viatges duraven… Al cotxe viatjàvem els meus pares, les meves germanes, jo i el gat. A més, les maletes.
No hi havia cinturons en la part posterior ni cadires per als menors: de fet jo alternava els genolls de la meva mare i els de les meves germanes. Tampoc havíem sentit parlar de l’aire condicionat o dels coixins de seguretat. Si paràvem pel camí ho fèiem a l’àrea de descans o a l’entrada d’algun camí, viatjàvem feliços. Molt feliços.

Avui no se m’ocorre viatjar amb cap nen al cotxe sense la seva cadira de seguretat. Si el recorregut ens porta moltes hores, ens queixem. Tenim coixins de seguretat, GPS, aire climatitzat, lector de DVD per fer el viatge més entretingut… Comoditats que als nens actuals els semblaran d’allò més normals.

Què vull donar a entendre amb tot això? Doncs que els qui avui tenen entre 25 i 35 anys van arribar al món amb uns nivells de benestar majors que els dels seus germans i, per descomptat, que els dels seus pares. Els que són acusats de ser materialistes han crescut entre cotons, envoltats de tot tipus de comoditats que fan la vida més fàcil. En general, la societat occidental s’ha tornat més còmoda: no volem passar fred a l’hivern ni calor a l’estiu; cada família disposa de dos vehicles,  tres o quatre; a cada casa hi ha mínim un parell d’ordinadors i almenys, dos televisors, a part del home cinema, la Wii i diversos telèfons mòbils que es canvien cada any perquè de seguida es queden desfasats.

compra venta coches Barcelona
vender mi coche Barcelona

Els joves són avui més consumistes i pragmàtics que els d’abans. Per a ells la vida no és sacrifici com el va ser per als seus pares, no és només treball: és oci i treball. Això és dolent? És cert que són uns “comodons” que s’apoltronen al sofà de casa dels seus pares sense més horitzó vital que el del cap de setmana?
De debò que no tenen més valors que els purament materials? Són tan diferents d’altres generacions o simplement és la societat actual la que no té res a veure amb la de fa poques dècades?

El col·lectiu dels que tenen entre 25 i 35 anys acumula tants apel·latius que un no sabria amb quin quedar-me: generació I, generació Peter Pan, mileuristes, generació perduda, generació Net,… Joventut, diví tresor?… Podríem omplir pàgines i pàgines amb titulars que presenten als joves com a aturats, “vagos”, mancats d’esperança, conformistes, egoistes, …

Quan vaig pensar fer un post sobre aquest tema el títol que vaig pensar va ser el de “Generació noquejada”. La impressió inicial era que els joves tenien, malgrat la seva preparació, poques possibilitats d’ascens social i que era provocat per la seva quasi nul·la motivació més que per les condicions del mercat. Semblava que s’eternitzaven a casa dels seus pares, que no acabaven de sortir del niu per emprendre les seves vides com a adults i que a més, estaven a gust així. Es diria que no tenien més valors que els materialistes: un cotxe, diners per a copes, el mòbil…Havien estat noquejats en el primer assalt sense ni tan sols haver començat la lluita.

Però la meva recerca va venir a demostrar que el fenomen d’apalancar-se amb els pares no era nou (en 1993, fa gairebé vint anys, El País va publicar un article titulat “Apalancados con papá y mamá”).

Abans el títol acadèmic era sinònim d’un bon lloc. En l’actualitat no és garantia de res.

vender mi coche Barcelona
vender mi coche Barcelona

Realment noquejats? De debò és tot tan negatiu?

Amb les dades a la mà es desmunten molts arguments. No crec que se’ls pugui denominar generació perduda. Cert, existeix llum i ombra (la titulació universitària s’ha anat devaluant, la taxa de treball temporal a Espanya és una de les més altes d’Europa, els sous dels que van cursar estudis superiors mai van ser tan baixos) però no se’ls poden atribuir a ells i, potser, la que camina perduda és la societat, no un grup concret…

Quins valors inculquen quan afirmen que comprar una casa és millor que llogar, quan els animem a opositar en lloc d’emprendre un negoci?
De debò hi ha una generació perduda? Crec sincerament que no. Vivim a l’era de la modernitat líquida, el que ahir era vàlid avui ja no ho és, d’aquí la precarietat, el futur incert, la falta de llum al final del túnel.

Més que mai és cert el poema d’Antonio Machado: “caminant no hi ha camí, es fa camí al caminar”.. Els camins dels nostres pares i dels nostres germans ja no existeixen. Cal buscar-se vies alternatives

Joan Puyol    Vender mi coche Barcelona